EL COCODRIL

Són rèptils que viuen en les àrees tropicals d'Àfrica, Àsia, Amèrica i Austràlia. Són excel·lents nedadors. Tendeixen a viure en rius de corrent lent i s'alimenten d'una àmplia varietat d'animals, preferentment vius. Una espècie, el cocodril marí (Crocodylus porosus) que és el major dels cocodrils de l'actualitat, viu tant en aigua dolça com en estuaris salats i s'endinsa amb freqüència en el mar, el que li ha permès colonitzar moltes illes d'Austràlia i totes les costes des de l'Índia fins a Austràlia. El cocodril marí no és l'únic en endinsar-se en el mar, però si el que ho fa amb més freqüència. Així, el cocodril del Nil (Crocodylus nyloticus) ha creuat el mar per a colonitzar diverses illes de l'Oceà Índic (entre elles Madagascar); i el cocodril americà (Crocodylus acutus) ha arribat nadant fins a la majoria de les illes del Carib.
Els cocodrils tenen cossos pesats i metabolismes generalment lents. Estan ben adaptats a la vida aquàtica i solament de tant en tant surten d'ella, com el gavial del Ganges (Gavialis gangeticus). Sobre la terra, els cocodrils llisquen arrossegant-se sobre l'estómac i empenyent-se amb els peus. Per a recórrer distàncies grans, adopten un "pas alt", aixecant el cos del sòl i arrossegant la cua. Les espècies més petites i els cocodrils joves poden "galopar" a velocitats de fins a 17 km/h. Les fosses nassals d'un cocodril i els seus ulls estan en la part superior del seu cap, permetent-li veure i respirar mentre roman en l'aigua. Pot respirar parcialment submergit, tancant un plec de la gola que evita que l'aigua penetri en els pulmons. Sota l'aigua, les fosses nassals i les oïdes es tanquen i en els seus ulls una membrana transparent es mou en sentit transversal actuant com una tercera parpella. La seva pell és escamosa, dura i seca. Arriben a viure uns 80 anys.

Els cocodrils joves s'alimenten de crancs, insectes i granotes. Els més grans cacen peixos, s'alimenten d'animals morts o romanen en espera durant hores, llests per a engolir preses com mamífers i aus aquàtiques. Aferren a la presa amb mandíbules poderoses i dents filosos, arrossegant-la sota aigua fins a ofegar-la. Els cocodrils no poden mastegar, de manera que tallen a la presa, sacsejant-la i trossejant-la amb les seves dents. Els hi creixen dents noves per a reemplaçar les que es trenquen o es perden. Els cocodrils duen vides bastant inactives, ja que jeuen immòbils la major part del dia. Com que al matí els rius triguen a escalfar-se els cocodrils sovint busquen la calor del Sol en la riba del riu. A la nit l'aigua es refreda lentament, de manera que els cocodrils passen aquestes hores dintre del riu per a mantenir-se en calor. Obrir àmpliament les seves boques els ajuda a escalfar-se pels matins o refrescar-se al migdia: en la boca els vasos sanguinis estan prop de la superfície de la pell, permetent que la calor passi ràpidament cap a o des de la sang a l'ambient.

LA SERP DE COLLARET

Aquesta serp no viu pas aqui a Catalunya. Sol fer entre 90-125 cm, pero les femelles son mes grosses i solen fer entre 100-165 cm i fins i tot poden arribar els dos m. El ventre, tret de la regió del coll, és gairebé negre.Els joves tenen el cap tacat de negre, seguit de dues clapes grogues vorejades també de negre que, en conjunt, formen una espècie de collar. A mesura, però, que la serp d'aigua va creixent, el groc de la nuca desapareix i, de vegades, també el negre. Malgrat ésser inofensiva, expel·leix un líquid molt pudent, que procedeix d'unes glàndules situades a l'anus. A causa d'aquest fet, és anomenada serp pudenta en algunes comarques catalanes. No és rar tampoc que, davant algun perill imminent, faci el mort, cosa que aconsegueix bo i posant-se de panxa enlaire alhora que obre la boca i deixa penjar la llengua.Viu preferentment en indrets humits i en qualsevol lloc on hi hagi aigua, malgrat que, de vegades, pugui allunyar-se'n considerablement. Es localitza a la terra baixa i a la muntanya mitjana, on esdevé més abundant. Tot i que es pot trobar fora de l'aigua, manté una total dependència del medi aquàtic. També se n'han trobat exemplars al mar, on han arribat empesos pels rius.
S'alimenta bàsicament d'amfibis (granotes, gripaus, salamandres i tritons), però, a l'aigua, també engoleix peixos. És depredada per teixons, guineus, gats domestics, eriçons i aus rapinyaires. La reproducció és ovípara. La còpula es realitza a la primavera, o bé a l'agost en terres més fredes. En iniciar-se l'estiu, la femella pon de 9 a 40 ous de color blanc.